El dret a decidir és la democràcia

El dret a decidir i la democràcia són el mateix: no hi ha altra forma del dret a decidir que la DEMOCRÀCIA. El dret a decidir és el lliure i igual sufragi universal de tots els ciutadans i ciutadanes com a únic dret polític a priori, fundador de tots els altres i emanatde l’única sobirania: la sobirania individual.

 Un dret a decidir en democràcia que s’emmarca en 3 preceptes que el defineixen:

1)    No hi ha democràcia sense garantia dels drets fonamentals (associació, reunió, expressió, manifestació…) que en són condició de realització efectiva i en igualtat d’oportunitats.

 2)    No hi ha legitimitat democràtica fora de la legislació, perquè la llei és l’única expressió objectiva i compartida de la sobirania.

 3)    No hi ha canvis que siguin democràtics sense majories i/o sense pactes, perquè tots els partits amb “diputats” representen la sobirania i perquè totes les institucions electes es fonamenten en la mateixa sobirania, la de tots i cada un de nosaltres (els ajuntaments i els parlaments de Catalunya, d’Espanya i d’Europa representen per igual els ciutadans i ciutadanes de Catalunya).

I és amb aquest dret a decidir, el nostre dret a decidir que portem 35 anys exercint, que els catalans i catalanes hem construït el nostre autogovern, des del convenciment que Catalunya és una nació, és a dir una comunitat política amb identitat pròpia. L’hem construït aprovant i modificant una Constitució espanyola, un Estatut d’Autonomia català i diversos Tractats europeus i per això, si volem canviar l’abast o la forma del nostre autogovern, ho haurem de fer seguint els preceptes de la democràcia: exercici dels drets fonamentals, construcció de majories parlamentàries i pactes entre institucions per modificar les lleis fundacionals (modificacions que són les que en última instancia s’han de sotmetre al referèndum de tots i cada un dels ciutadans i ciutadanes perquè les ratifiquin o no).

 Aquest és el camí que seguim els socialistes per fer d’Espanya un Estat Federal en el qual Catalunya pugui desplegar totes les seves potencialitats socials i econòmiques per ser un país més just i progressista. I aquest és el camí, l’únic camí viable i democràtic, que també hem d’exigir que segueixin els qui volen la independència de Catalunya. Perquè una consulta a priori sobre la independència en abstracte, amb l’objectiu de medir una suposada voluntat independentista del poble català, no té cap sentit.  És només una proposta fal·laç, basada en el pressupòsit nacionalista que són les nacions (subjecte col·lectiu però genèric i inquantificable) les que ostenten el dret a decidir i no els ciutadans individuals (persones concretes i determinades,  dotades  dels drets i llibertats), que en últim terme pretén que atorguem un xec en blanc a una única força política (CIU) i al seu líder perquè faci i desfaci en nom de tots.

Tot plegat, dreceres i embolics per saltar-se les regles de la democràcia. Tot plegat, populisme retòric per no assumir les pròpies responsabilitats davant de la crisi.

Contra el populisme: debat, majories i pactes;  és a dir, DEMOCRÀCIA.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s