Aquesta setmana s’ha aprovat al Senat la Ley de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas . Amb la perspectiva que em dona haver estat tinent d’alcalde d’una de les ciutats on la rehabilitació ha estat el Leitmotiv de l’acció política dels últims 25 anys, només puc veure aquesta llei com una oportunitat perduda.
La llista de problemes de la llei és llarga, però el principal és que pretén deixar a l’acció del mercat la iniciativa de la rehabilitació i excloure’n el lideratge de les administracions. Això no es tant sols un problema que farà inviable les renovacions de les àrees urbanes(barris, polígons cascs antic…) amb més necessitats, sinó que suposa una càrrega especialment farragosa per aquells veïns i veïnes amb pocs recursos econòmics que siguin subjectes d’una zona en rehabilitació.
Una altre part preocupant de la norma és que sembla un cop més anar dirigida a atacar les competències d’altres administracions, ens locals i autonomies, que a crear una legislació marc, el que hauria de ser la seva funció.
En conclusió, el que veurem amb aquesta llei serà o el manteniment del statu quo o un empitjorament de les condicions de les rehabilitacions urbanes, per això, de nou, a l’any de la seva aplicació demanaré al Senat que s’encarregui d’avaluar-la per a intentar esmenar-la després.
Socialisme ve de societat 