Evolucionar

“Amb molt poques excepcions, hem vist com la resposta majoritària dels pobles europeus a una crisis d’òbvia arrel neoliberal, és la dreta i/o el populisme nacionalista.”

Davant la perplexitat que provoquen les grans crisis, les crisis que qüestionen el present i sembren l’angoixa sobre el futur, els éssers humans reaccionem, de manera alternativa, seguint dos patrons contraposats. El primer, carregat de resignació, és el retraïment i el refugi en el propi món, en el que ens és conegut i segur. La realitat apareix com inabordable, càstig o amarga medecina i només es pot deixar que passi mentre ens protegim seguint les tradicions i a l’escalf d’identitats homogènies.

Aquesta és la resposta que avui domina a la nostra vella Europa davant d’una crisi que ja és econòmica, política i social en tots els països del continent. Amb molt poques excepcions, hem vist com la resposta majoritària dels pobles europeus(d’Alemanya a Catalunya, d’Anglaterra a Grècia) a una crisis d’òbvia arrel neoliberal, és la dreta i/o el populisme nacionalista.

L’austeritat paneuropea és conseqüència de la voluntat del govern d’Alemanya de que tothom reprodueixi el seu model. L’independentisme miraculós català és la versió política de la recepta autosuficient: “deixeu-nos el que és nostre que nosaltres ja ens en sortirem a la nostra manera” – Davant la crisi global, estat – nació.

Afortunadament, però, altres vegades ens guia un altre patró davant dels trasbals de les grans crisis: evolucionar, partir de la voluntat nascuda de l’empatia amb tots els qui també la pateixen per trobar noves respostes col·lectives, que, obrint una nova etapa, facin avançar la societat i impedeixin que es repeteixin crisis de la mateixa naturalesa.

I aquesta és la resposta que defenso per fer front a la moment actual: assumir que s’han acabat les respostes unilaterals i que entre tots, democràticament, hem de refer les regles del joc de l’economia i canviar l’escala dels nostres estats per construir la República Federal Europea. Davant la crisis global, Europa – estat. Aquest es un pas què ens farà reconèixer i organitzar la diversitat i la pluralitat per poder aconseguir el benestar i la justícia. Un pas que només podrem donar si entenem que l’únic camí per garantir alhora llibertat i igualtat és la solidaritat. Solidaritat per repartir el treball (tots tenim dret a contribuir) i solidaritat per redistribuir la riquesa (tots tenim dret a viure amb dignitat i oportunitats). Solidaritat en el repartiment del poder i solidaritat en la distribució de les càrregues i responsabilitats.

En definitiva evolucionar fent de la solidaritat la guia dels canvis socials, un objectiu perfectament possible perquè per les nostres venes també hi corre la fraternitat, es a dir l’emoció i el plaer de compartir, de cooperar, d’ajudar, de donar, de sentir-se igual malgrat les mil diferències que puguem tenir entre éssers humans.

Anuncis

L’Abandonament del Liceu

La Generalitat i el govern central fa temps que han abandonat el Gran Teatre del Liceu, una de les grans institucions culturals de Barcelona, i l’estan deixant ofegar en els seus problemes econòmics.

La setmana passada vaig emplaçar al ministre Wert i al secretari d’estat de cultura a comparèixer al Senat per què expliquin quines alternatives pensen plantejar per salvar aquesta institució i els seus treballadors.

L’Entesa presenta la Llei Orgànica de Pluralitat Lingüística al Senat

Tal com vaig explicar al seu dia, en nom del grup de l’Entesa pel progrés de Catalunya vaig tenir l’oportunitat de presentar al senat la Ley Orgánica de Reconocimiento y Amparo de la Pluralidad Lingüística de España. Aquesta llei pretenia dotar d’un marc legislatiu el plurilingüisme, que és i ha estat sempre una realitat a Espanya, i regular entre altres aspectes, les relacions dels ciutadans amb l’administració central en les llengües que no són el castellà i en qualsevol àmbit territorial.

La llei va ser debatuda al Ple del 24 d’abril. Fins al moment, ha estat la proposició no aprovada amb més suports. Va obtenir 100 vots a favor i el suport de tots els grups excepte el Popular.

El Partit Popular va imposar de nou la seva cega majoria. Va negar els drets dels parlants de llengües minoritàries al territori espanyol, al·legant que són competència autonòmica i apel·lant a un suposat cost desorbitat d’implantar-la. A més a més van aprofitar la seva intervenció per carregar un cop més contra el model lingüístic català.

La meva rèplica va posar especial èmfasi en la importància política d’aprovar una llei com aquesta.