“Amb molt poques excepcions, hem vist com la resposta majoritària dels pobles europeus a una crisis d’òbvia arrel neoliberal, és la dreta i/o el populisme nacionalista.”
Davant la perplexitat que provoquen les grans crisis, les crisis que qüestionen el present i sembren l’angoixa sobre el futur, els éssers humans reaccionem, de manera alternativa, seguint dos patrons contraposats. El primer, carregat de resignació, és el retraïment i el refugi en el propi món, en el que ens és conegut i segur. La realitat apareix com inabordable, càstig o amarga medecina i només es pot deixar que passi mentre ens protegim seguint les tradicions i a l’escalf d’identitats homogènies.
Aquesta és la resposta que avui domina a la nostra vella Europa davant d’una crisi que ja és econòmica, política i social en tots els països del continent. Amb molt poques excepcions, hem vist com la resposta majoritària dels pobles europeus(d’Alemanya a Catalunya, d’Anglaterra a Grècia) a una crisis d’òbvia arrel neoliberal, és la dreta i/o el populisme nacionalista.
L’austeritat paneuropea és conseqüència de la voluntat del govern d’Alemanya de que tothom reprodueixi el seu model. L’independentisme miraculós català és la versió política de la recepta autosuficient: “deixeu-nos el que és nostre que nosaltres ja ens en sortirem a la nostra manera” – Davant la crisi global, estat – nació.
Afortunadament, però, altres vegades ens guia un altre patró davant dels trasbals de les grans crisis: evolucionar, partir de la voluntat nascuda de l’empatia amb tots els qui també la pateixen per trobar noves respostes col·lectives, que, obrint una nova etapa, facin avançar la societat i impedeixin que es repeteixin crisis de la mateixa naturalesa.
I aquesta és la resposta que defenso per fer front a la moment actual: assumir que s’han acabat les respostes unilaterals i que entre tots, democràticament, hem de refer les regles del joc de l’economia i canviar l’escala dels nostres estats per construir la República Federal Europea. Davant la crisis global, Europa – estat. Aquest es un pas què ens farà reconèixer i organitzar la diversitat i la pluralitat per poder aconseguir el benestar i la justícia. Un pas que només podrem donar si entenem que l’únic camí per garantir alhora llibertat i igualtat és la solidaritat. Solidaritat per repartir el treball (tots tenim dret a contribuir) i solidaritat per redistribuir la riquesa (tots tenim dret a viure amb dignitat i oportunitats). Solidaritat en el repartiment del poder i solidaritat en la distribució de les càrregues i responsabilitats.
En definitiva evolucionar fent de la solidaritat la guia dels canvis socials, un objectiu perfectament possible perquè per les nostres venes també hi corre la fraternitat, es a dir l’emoció i el plaer de compartir, de cooperar, d’ajudar, de donar, de sentir-se igual malgrat les mil diferències que puguem tenir entre éssers humans.
Socialisme ve de societat 