BCN World ens roba… el nom

En el seu dia ja va quedar palesa la nostra oposició frontal a Eurovegas (que afortunadament ha fracassat a tota Espanya) però el seu projecte successor apadrinat per la Generalitat, Barcelona World, busca ara la oportunitat de consolidar-se mitjançant una llei ad-hoc del Parlament de Catalunya que li concedeixi exempcions d’impostos i altres prebendes.

És difícil pensar que un projecte que aposta pel turisme de casino sigui el que més convé a la projecció exterior del nostre país i encara més si el peatge que imposa es la rebaixa fiscal, però el súmmum és la utilització espúria a més de 100 Km de la ciutat del nom de Barcelona amb finalitats estrictament lucratives, sense haver consultat ni a la ciutadania ni al seu ajuntament.

El nacionalisme català, que tan diu que estima al país, un cop més no té cap problema en pervertir el que representa la seva capital, que avui està encara associada a qualitat i cultura,  i aliant-se amb especuladors “colonitzar” altres territoris que tenen tanta vàlua per si mateixos com Barcelona.

Si un projecte com aquest ha de progressar que sigui per descomptat amb el suport del territori, sense regals fiscals ni modificacions legals per acomodar-lo i sense l’ús d’un nom ni convenient, ni lícit. Que el bategin com Port Aventura World.

Anuncis

El mercat elèctric i les ciutats

Ha arribat l’hora d’unir les forces de l’Administració municipal i de les cooperatives per crear una nova empresa elèctrica destinada a proveir d’energia a preus justos per a tothom.

La primera font d’energia que van controlar els nostres avantpassats (els Homo erectus fa 400.000 anys), el foc, va permetre un canvi radical de les primeres societats. Gràcies al foc, van poder disposar d’il•luminació a les nits, cuinar els aliments —accedint així a més fonts de calories— i escalfar-se. Per a nosaltres, els Homo sapiens del segle XXI, l’energia segueix tenint un paper central, ja no l’energia resultant del procés de combustió, sinó l’energia elèctrica.
L’energia elèctrica és la base de tota l’activitat humana actual i com a tal no pot ser merament un bé de consum privat, sinó que ha d’estar sotmès a una regulació per assegurar-ne, equitativament, la distribució, la disponibilitat i l’assequibilitat. Durant anys, la garantia d’aquest servei s’ha donat a partir d’un monopoli o oligopoli que ja fos públic o privat estava altament regulat. Però l’onada de neoliberalisme va portar a la privatització i a la suposada liberalització del sistema —en realitat un nou oligopoli global desregulat. Tot això ens porta al moment actual en què a causa d’aquest descontrol a Espanya tenim els preus més cars d’Europa, una càrrega per a famílies i per a la competitivitat econòmica en un mercat pretesament liberalitzat que en realitat controlen tres empreses.
A Barcelona, durant l’apagada del 2007 vàrem veure les conseqüències d’una avaria greu: més de tres-cents mil clients sense servei i pèrdues econòmiques considerables. La causa de l’accident va ser la falta de redundància al sistema de subestacions elèctriques —responsabilitat de REE, una companyia parcialment privatitzada i altament centralitzada— que va portar a la fallida de tot el sistema. Cosa que ens fa veure que les decisions sobre temes estratègics com l’energia estiguin allunyades dels criteris d’utilitat pública i de servei a la comunitats pot tenir unes repercussions molt greus.
Com en moltes altres àmbits, els canvis tecnològics i socials permeten avui en dia un enfocament radicalment diferent en els models de comercialització, distribució i generació de l’energia elèctrica. Per això, vàries ciutats a Alemanya han optat per crear ens públics que s’encarreguen d’adaptar-se a les seves necessitats, trencant així el monopoli de les grans companyies elèctriques que, per exemple, impedien als consumidors triar el tipus d’energia que consumien —donant en canvi preferència al carbó o a l’energia nuclear— i assegurant també que les necessitats de cada ciutat estiguin cobertes i que no succeeixin accidents com el de Barcelona.
Crec, doncs, que ha arribat l’hora d’unir les forces de l’Administració municipal i de les cooperatives per crear una nova empresa elèctrica destinada a proveir d’energia a preus justos per a tothom, prioritzant el consum de fonts renovables. Barcelona pot fer-ho.

La privatització d’AENA

El pla de la ministra Ana Pastor per privatitzar el 60% AENA fent marxa enrere en la imprescindible descentralització de l’ens per tal de adaptar-lo a les necessitats territorials i de gestió de cada aeroport, converteix l’organisme en un monopoli privat, el mateix model que ha portat el mercat elèctric i el mercat de les telecomunicacions al seu lamentable estat actual. Com a portaveu de l’Entesa pel Progrés de Catalunya en temes d’infraestructures vaig interpel·lar a la ministra i ella, ignorant les seves obligacions parlamentàries va obviar respondre . També em va deixar intranquil veure que els senadors CIU, partit de l’actual alcalde de Barcelona, no eren ni a l’hemicicle en el moment del debat.