És el programa!

“Només un partit dels socialistes fort pot garantir l’equitat i la solvència dels canvis que la societat demana. Només un partit socialista amb un lideratge empoderat i amb un programa clar, pot tenir la força per liderar una gran alternativa d’esquerres al govern d’ajuntaments, Generalitat i govern d’Espanya.”

Les setmanes que segueixen son crucials per al socialisme català. Sí company i amic Albert Aixalà: no es tracta, només, d’escollir un nou lideratge pel PSC. Es tracta, sobretot, de decidir un programa polític que compti amb la legitimitat afegida d’haver estat debatut i votat per la totalitat de la militància socialista. Un programa polític que permeti el reagrupament dels i les socialistes al voltant d’un projecte de país i de societat que tots acceptarem perquè serà la màxima expressió de la democràcia: debat sense restriccions i votació lliure, universal i secreta. Les i els militants tindran la última paraula.

Estem obligats, davant les catalanes i catalans que ens donen suport electoral, a clarificar les nostres posicions, de forma pública i transparent, al mateix temps que les fortifiquem. Votant-les en forma de programa polític, juntament amb el candidat o candidata que s’ofereixi per liderar el partit. És bo per tant que es confrontin candidatures. Perquè és bo que es confrontin programes polítics diferents, en el si del projecte socialista. I aquesta confrontació de projectes, s’ha de substanciar en forma de debat serè, primer, i sotmetent-los a votació directa dels i les militants, després. Així sortirem de dubtes. Tots els qui formem el partit. Militants, simpatitzants i la ciutadania que ens vota.

Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos. Les posicions polítiques que defensem des del PSC, durant els darrers quatre anys, han quedat molt desdibuixades en el si de la societat catalana. Les dificultats per traspassar el mur de silenci que impera fora del projecte sobiranista, no han parat de créixer però és igual de cert que no hi han ajudat gens les contradiccions públiques entre dirigents del partit. Això val tant per projectes com BCN World, com per les posicions polítiques, sovint contraposades o ambigües, al voltant de l’anomenat “dret a decidir”. O també quan debatem sobre les relacions entre Catalunya i Espanya o del vincle entre el PSC i el PSOE.

Per això, no es tracta de renovar les cares del lideratge. Es tracta d’explicar clarament a la societat quin es el camí que proposem per als difícils mesos que ens esperen. El camí que jo proposaria tindria 4 eixos principals:

1)      Ubicar-nos definitivament i sense embuts a l’esquerra. (polítiques d’estímul i redistribució fiscal en matèria econòmica per crear ocupació, garantia de les llibertats individuals i els drets civils, defensa dels serveis públics com a palanca de la igualtat d’oportunitats, municipalisme i subsidiarietat…)

2)      Defensar el federalisme sense complexos.

3) Empènyer i aprofitar el procés de reforma constitucional que s’ha d’obrir per plantejar la modernització de la democràcia a Espanya a partir d’un gran debat ciutadà (nova organització territorial federal, drets socials de nova generació, nou sistema electoral, reforma institucional de l’Estat, mesures per eradicar la corrupció, sistemes de participació ciutadana actualitzats…)

4)      Fer de l’europeisme el nostre horitzó polític principal per anar deixant endarrere el debat Catalunya- Espanya i entendre que el moll de l’os dels problemes que tenim i de les solucions que necessitem els catalans i catalanes és a Europa i que és sobretot d’Europa del que les socialistes ens hem de preocupar.

Només un partit dels socialistes fort pot garantir l’equitat i la solvència dels canvis que la societat demana. Només un partit socialista amb un lideratge empoderat i amb un programa clar, pot tenir la força per liderar una gran alternativa d’esquerres al govern d’ajuntaments, Generalitat i govern d’Espanya. Per assolir-ho ens cal, insisteixo, la confrontació de programes polítics, encarnats per diferents lideratges. Encoratjo als companys i companyes a compartir aquest debat amb plena llibertat i amb plena lleialtat.

Als socialistes, el país ens interpel·la

“Per respondre als reptes que tenim plantejats com país, amb el 9-N en l’horitzó més immediat, els i les socialistes de Catalunya cal que resolguem amb la màxima promptitud les qüestions del lideratge i del nou programa”

La globalització continua maltractant als febles i augmentant la desigualtat. El projecte europeu trontolla, fruit d’una forma injusta d’abordar la sortida de la crisi econòmica i de la manca d’aprofundiment democràtic de les seves institucions. L’abdicació de Joan Carles I i el resultat de les eleccions europees(que amb un gir a l’esquerra han posat al Partit Popular en una situació tal que, de repetir-se els resultats en les properes eleccions generals, no podrà impedir la reforma constitucional) semblen obrir una nova etapa que, mes enllà dels consensos de la transició, abordarà la consolidació de la democràcia espanyola des de la seva modernització i la seva regeneració. A Catalunya, la reacció de bona part de la ciutadania a la situació de crisi econòmica, social, institucional i política, ha estat refugiar-se en un independentisme identitari que, atiat pels interessos electorals d’algunes forces polítiques, està conduint a la societat catalana cap a la fractura social.

En aquest context, als socialistes catalans ens esta costant molt reaccionar però el nostre paper es més necessari que mai. La renúncia del nostre primer secretari Pere Navarro ens posa de nou davant del mirall i la resposta es que haurem reforçar encara més el nostre projecte en el lideratge i en el programa polític a aplicar en els temps presents. Un nou programa que no pot perdre de vista els valors centrals del socialisme: la llibertat, la igualtat i la justícia social, que només es poden construir des de la solidaritat, la cooperació i la redistribució. Un nou programa que ha d’incorporar la resposta progressista als nous reptes de la societat del coneixement, de la creixent desigualtat, de la crisi climàtica i de la convivència entre els pobles. Un nou programa que només pot abordar els importants canvis estructurals, a emprendre en els propers anys, buscant el suport social més ampli, a partir de propostes clares i sostingudes en el temps.

Per respondre als reptes que tenim plantejats com país, amb el 9-N en l’horitzó més immediat, els i les socialistes de Catalunya cal que resolguem amb la màxima promptitud les qüestions del lideratge i del nou programa. Amb l’elecció de nou secretari general i el congrés del PSOE a la vista, ens toca impulsar una elecció directa, amb el vot de tots i totes les militants, del nou primer secretari del PSC de forma simultània. Es a dir el dia 13 de juliol. I els candidats i candidates que es postulin ho han de fer amb un programa polític que especifiqui, amb claredat, la nostra posició davant el procés sobiranista i dels altres reptes col·lectius.

També m’atreveixo a proposar que el congrés extraordinari que hem de fer, es celebri el 20 de juliol. Per poder escollir la comissió executiva que acompanyi al nou primer secretari, aprovar el pla de treball que desplegui el programa polític i fixar una posició central del PSC de cara al congrés del PSOE del proper 27 de juliol.

Som-hi. Tornem-hi. El país ens interpel·la i al PSC encara hi tenim molt a dir. Som Catalunya i ningú ens privarà de continuar construint-la des de les nostres idees, que són les de molta gent.