El mercat de l’habitatge espanyol té un problema estructural, i és un problema molt greu, el règim de compra-venda representa gairebé el 80 per cent del total, molt per sobre de la resta d’opcions i en especial del lloguer que representa un magre 15 per cent. L’esclat de la bombolla immobiliària creada per unes polítiques dedicades a promocionar l’accés a l’habitatge mitjançant la compra i un sistema hipotecari abusiu i poc garantista va ser la causa principal de la magnitud de la crisis i una de les seves conseqüències més dramàtiques ha sigut la impossibilitat per part de milers de famílies de continuar pagant les seves hipoteques amb la conseqüent pèrdua del seu habitatge i amb unes enormes dificultats per reallotjar-les, quedant-se així sense el seu dret constitucional a tenir una habitatge digne.
És imperatiu actuar sobre aquest problema ara que el mercat immobiliari encara esta aturat i mentre les dinàmiques nocives que ens han portat fins aquí encara no tornen a funcionar.
Des de les administracions públiques(Govern Central, Comunitats Autònomes i Ajuntaments) s’ha de liderar un procés que porti a que el model majoritari d’accés a l’habitatge canviï de la propietat al lloguer, amb un especial èmfasi en les noves famílies i els joves. Tot això amb l’objectiu final de garantir millor l’accés al dret a l’habitatge i de minimitzar els riscos socials, urbanístics i econòmics que comporta un mercat mogut per la compra-venda basada en el deute hipotecari.
Per aconseguir aquest objectiu cal impulsar una gran estratègia social i política amb 5 eixos molt clars. Una aposta clara per la rehabilitació vinculada al lloguer posterior amb un paper central de les subvencions públiques per tal de no descuidar els nuclis urbans i les zones més empobrides. Establir grans desgravacions fiscals tant per llogaters com per arrendadors, per tal de revertir l’actual estructura del mercat de l’habitatge. Destinar ajudes directes al lloguer pels joves que accedeixen al seu primer habitatge i per les famílies amb situacions de vulnerabilitat, per aconseguir que els danys causats pel vigent model d’habitatge no es repeteixin. Disposar d’un gran parc d’habitatge social públic de lloguer en el qual s’integrin els habitatges propietat del SAREB. Restablir la durada a cinc anys dels contractes de lloguer per tal de donar-los més estabilitat.
Tots aquests canvis i altres poden revertir el risc actual de tornar a entrar en una bogeria constructora i de deute com la que acabem de viure. Mentrestant el govern del Partit Popular, contradient una vegada més els seus discursos ha decidit suprimir la deducció per a llogaters en la reforma fiscal anunciada pel ministre d’hisenda. De nou, una ajust fiscal recaptatori i absolutament contradictori amb el que necessita el país: més lloguer i menys compra-venda de pisos.
Socialisme ve de societat 