Dedicat a Manuel Valls(Primer Ministre de França)

Socialisme és voler fer plenament compatibles igualtat i llibertat. Socialisme és acomplir el mandat de la revolució francesa que defineix i funda la modernitat política: assolir la igualtat de tots i en tot sense que ningú hagi de renunciar a la seva llibertat ni faci renunciar-hi a d’altres.

I avui que la crisi ens ha tornat a fer conscients que lo públic és imprescindible; avui que sabem que el món és finit i que per tant l’haurem de compartir; avui que tenim clar que tot -des de la producció de béns i serveis fins a la salut- ens fa més interdependents i avui que com mai forgem la nostra identitat en les relacions amb els altres, avui el socialisme és més útil que mai.

Perquè el socialisme és l’únic pensament polític que entén que no hi ha autèntics individus lliures, autònoms i capacitats sense societat que ho garanteixi. I perquè el programa socialista no pot ser més clar: Democràcia(com a expressió dels drets i llibertats individuals polítics i socials), Federalisme (com a forma de convivència i organització institucional des dels barris fins a Europa) i Economia Redistributiva (com a font alhora de prosperitat i de solidaritat).

Com sempre els adversaris són poderosos(neoliberalisme capitalista o nacionalismes identitaris) i com sempre les circumstàncies històriques complexes però hi ha menys motius que mai per renunciar al socialisme. Per això em permeto dedicar-li aquestes paraules al Primer Ministre Valls:

“La complétude des individus c’est la société. Le socialisme c’est l’avenir.”

#LeyLassalleNo

El govern del Partit Popular insisteix en menyspreuar i agredir els sectors culturals. Aquest cop amb la modificació de la Llei de la Propietat Intel·lectual que el 1996 va disposar d’un gran consens i va posar a Espanya a l’avantguarda en aquesta matèria. Aquesta modificació, malgrat fortíssimes mobilitzacions en contra(#LeyLassalleNo), s’ha debatut i malauradament aprovat aquest passat 18 d’octubre al Senat.

Sent benvolents, aquesta llei, que ja neix paradoxalment amb l’autoqualificatiu de parcial i provisional, no es pot considerar més que un nyap, però sent una mica menys benvolents sembla una vendetta, una punyalada per l’esquena a la cultura. Perquè totes les reformes que planteja són perquè hi surti perdent la cultura i guanyant-hi altres sectors com els hotelers, les grans cadenes de televisió o el sector tecnològic.

Són reformes que no permeten acabar amb la lacra de la pirateria cultural, sobre tot a internet i que, en canvi, acabaran per estrangular una altra de les fonts de finançament dels creadors culturals: els drets d’autor. Reduint la compensació per còpia privada de 115 milions d’euros a 5 a través d’un canvi de model(del cànon digital als pressupostos generals de l’estat) i desvertebrant les entitats de gestió col·lectiva de drets, els autors deixaran de rebre part dels ingressos que tenien fins ara i els serà molt més difícil poder viure de la seva obra. Amb totes les conseqüències que això comporta per la cultura en particular i per tota la societat en general.

Aquest és el problema principal d’aquesta llei: trenca amb una idea bàsica pel desenvolupament de la societat, una idea establerta durant la revolució americana, la idea de que els autors tenen el dret a ser remunerats per la seva obra. Un cop més el Partit Popular mostra desconeixement absolut o en el pitjor dels casos agressió a un sector que és bàsic per la economia, un sector que crea milers de llocs de treball i que a més prestigia el país i les seves llengües davant de milions de persones de tot el món. Però sobretot és un sector vital perquè la nostra pugi ser una societat moderna, oberta, crítica i plural, és a dir una democràcia que permeti el progrés individual i col·lectiu.

Reclamant la Llei de Mecenatge al Ministre Wert

Reclamant la Llei de Mecenatge que el Partit Popular va prometre al món de la cultura i demanant al Ministre Wert que deixi les evasives  i dimiteixi si no la pensa presentar.