Joaquim Coll

Llibertat, igualtat i fraternitat

Fa uns mesos, vaig assistir a un debat celebrat a l’Ateneu Barcelonès i organizat per la revista Barcelona Metròpolis per debatre una pregunta tan tremenda com: “L’ocàs dels valors de l’esquerra?”. És sorprenent el vici que tenim els homes i les dones d’esquerra de pensar que estem permanentment en crisi. Fins i tot alguns dels més saberuts gaudeixen amb certa morbositat davant la idea de fracàs o la constatació de derrota. A la dreta, no li succeïx el mateix. No s’entreté gaire a llepar-se les ferides. I no ho dic per l’esmentada revista, perquè el seu contingut sol excel·lir; ni pel seu director, el filòsof Manuel Cruz, un altre optimista incorregible. Però a cops sembla que si l’esquerra no comença dubtant de si mateixa, no creu poder interessar a ningú. Res més fals. Recordant les intervencions dels participants, interpel·lats per la sempre perspicaç Margarita Rivière, la conclusió és que, sociològicament, els valors de l’esquerra no estan en crisi. Ho va sostenir, amb acreditades estadístiques espanyoles i europees, l’assagista Ferran Sáez mentre el president de la Xarxa de Renda Bàsica, Daniel Raventós, ens va parlar de la paradoxa que suposa que tant rics com pobres, propietaris o treballadors, afirmin a les enquestes formar part, tots junts, de la vaporosa i insulsa classe mitjana.

Vist així, el que fallaria no és l’esquerra, sinó que el problema rauria en la desaparició de la classe social que, idealment, abans l’encarnava: la classe obrera. Però, quan teoria i realitat no concorden, és trampós acabar suggerint que falla el segon i no el primer. Per aquesta raó em va semblar interessant la intervenció de Carles Martí, filòsof de formació, qui va afirmar que ser d’esquerres és més una manera d’entendre la vida des de la coherència personal cap uns valors concrets, que el reflex directe en el camp de les idees d’unes determinades condicions socials. Vaja, que allò de la famosa dialèctica no és una simple qüestió de causa i efecte. L’enfocament de l’amic Carles em sembla una forma intel·ligent de superar vells debats i de subratllar que ser d’esquerres es resumeix a defensar amb determinació, aquí i arreu, el de sempre: la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

—————————————————————————————————————————————————————-

Joaquim Coll: Doctor en Historia Contemporània. Guanyador del Premio de historia Ciutat de Barcelona (1998). Bibliotecari de la junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès en el període 2003-2011. Actualment es columnista de El Periódico i forma parte del seu consell editorial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s