Socialisme, socialista, ve de societat. Dir societat és no dir elit (els millors), és no dir classe, és no dir imperi, és no dir comunitat, és no dir nació. Dir societat és apostar per una determinada manera d’entendre les organitzacions humanes, la vida en comú: la de la convivència d’individus lliures i iguals que aspirem a progressar, compartint i codecidint el futur. Una societat aspira a ser una unió lliure d’individus iguals que conviuen en la pluralitat i que conserven la igualtat en la diversitat. Aquest és el nostre model polític, la nostra utopia, el nostre horitzó. Moltes altres persones, molts altres éssers humans, pensen que hem d’estar organitzats d’una altra manera: en base a clans o tribus, sobre la diferència de classes, a partir de la idea de nació, a partir de la religió, a partir del concepte de mercat com a vertebrador de les actuacions humanes. Però nosaltres, no. Nosaltres creiem que els éssers humans hem de conviure en societat, socialment, i per això som socialistes.
D’aquest horitzó, d’aquesta idea, en deriven els nostres principis polítics: la pau, la democràcia, el federalisme, l’internacionalisme, el progrés individual, el benestar social, la justícia. Uns principis coherents amb aquesta idea primigènia d’una societat feta d’individus iguals i lliures però que volen unir-se. A la vegada, aquests principis polítics ens porten a les nostres accions polítiques; a allò que en diem, normalment, “les polítiques” i que defensem en un determinat context, en un determinat moment de la història. Les polítiques de serveis públics i universals, l’ampliació dels drets i les llibertats, la recaptació i distribució de la renda a través del impostos, la participació ciutadana a través de l’associacionisme i els diferents canals de la promoció de la cultura entre els éssers humans, entre moltes d’altres, són accions polítiques que també deriven d’aquesta idea primera. Contribueixen a anar fent realitat de mica en mica aquest model de societat, aquesta societat, aquesta unió lliure d’individus iguals.
Alhora, creure en la societat és creure en la societat en el seu conjunt, la que no exclou a ningú, la que atorga a tots i cadascun dels individus que la formen tots els drets, tots els deures i tota la dignitat. Per això sempre diem que Catalunya és, ha de ser, un sol poble; que volem una sola Barcelona, cohesionada, plural, diversa, igual… on tothom hi tingui cabuda. Per això parlem de l’Europa unida. Per això parlem d’un món global, d’un sol món. Per això, creiem realment que en el nostre projecte hi pot cabre tothom. Que el nostre projecte és de tothom i per a tothom. És de tota la societat.
Socialisme ve de societat 