Els defensors del plurilingüisme tornem a impulsar el seu reconeixement legislatiu

El dimarts dia 9 de setembre 50 professors, experts, acadèmics, intel·lectuals, periodistes i polítics (provinents de 9 Comunitats Autònomes diferents) ens vàrem trobar en el marc de la Fundación José Ortega y Gasset-Gregorio Marañon de Madrid, per debatre i impulsar el reconeixement legislatiu de la pluralitat lingüística a Espanya. Una vella aspiració tan lògica i coherent com sempre amb la realitat social i cultural i més oportuna i necessària que mai en l’actual context polític que demana a crits mesures d’acord i modernització de la societat espanyola i les seves institucions.

Per això, els qui defensem el plurilingüisme com una garantia dels drets individuals de ciutadania i com a factor d’igualtat social però sobretot com un valor en si mateix i una oportunitat d’obertura, intercanvi i mestissatge cultural que són els elements bàsics de la creativitat i el progrés, reprenem, després de que el PP desestimes la presa en consideració de la proposició de Ley Organica de Reconocimiento y Amparo de la Pluralidad Linguistica de  Espanya al Senat, el camí de la discussió i la redacció d’un text legislatiu amb més suports i complicitats que pugi ser com a mínim discutit i votat, sinó aprovat, a les Corts Espanyoles.

Ho farem els cops que faci falta fins a aconseguir-ho. L’empresa s’ho val.

Anuncis

La Llei de Transparencia arriba al Senat #SenadoTransparente

El debat sobre la La Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno ha arribat al Senat. A partir d’una sessió de treball oberta amb les organitzacions que impulsen la proposta #SenadoTransparente i altres aportacions, com a ponent del grup de l’Entesa he presentat diverses esmenes.

Entre les que voldria de destacar hi ha la referida a l’obligació de que tots els documents i continguts públics hagin de ser sotmesos a publicitat activa, es a dir que l’administració els hagi de donar a conèixer tots i què les excepcions s’hagin de justificar; revertint així la situació del text actual.

De la proposta de #SenadoTransparente vaig incorporar l’esmena destinada a fer accessibles les comunicacions i informes interns, cosa que no es contempla en el projecte de llei i diverses modificacions per fer més independent i reforçar les competències de l’òrgan supervisor que crea la llei(Consejo de la Transparencia). Entre altres esmenes he tornat a insistir en la necessitat de publicar tots els documents en les llengües cooficials.

L’Entesa presenta la Llei Orgànica de Pluralitat Lingüística al Senat

Tal com vaig explicar al seu dia, en nom del grup de l’Entesa pel progrés de Catalunya vaig tenir l’oportunitat de presentar al senat la Ley Orgánica de Reconocimiento y Amparo de la Pluralidad Lingüística de España. Aquesta llei pretenia dotar d’un marc legislatiu el plurilingüisme, que és i ha estat sempre una realitat a Espanya, i regular entre altres aspectes, les relacions dels ciutadans amb l’administració central en les llengües que no són el castellà i en qualsevol àmbit territorial.

La llei va ser debatuda al Ple del 24 d’abril. Fins al moment, ha estat la proposició no aprovada amb més suports. Va obtenir 100 vots a favor i el suport de tots els grups excepte el Popular.

El Partit Popular va imposar de nou la seva cega majoria. Va negar els drets dels parlants de llengües minoritàries al territori espanyol, al·legant que són competència autonòmica i apel·lant a un suposat cost desorbitat d’implantar-la. A més a més van aprofitar la seva intervenció per carregar un cop més contra el model lingüístic català.

La meva rèplica va posar especial èmfasi en la importància política d’aprovar una llei com aquesta.

En defensa del català

El proppassat 18 de juliol un grup de senadors i senadores socialistes catalans, valencians, aragonesos i balears vàrem fer públic un manifest conjunt de reivindicació i suport a la llengua catalana que els governs del PP de l’Aragó i les Illes Balears menystenen i agredeixen amb noves mesures contràries als seus propis estatuts.

Els i les socialistes som els únics capaços de mantenir oberts els vincles solidaris entre els pobles de parla catalana. El nacionalisme català només sap ser pancatalanista perquè no pot trobar-hi interlocutors arrelats i representatius, i quan constata el seu fracàs dóna la culpa als altres i es replega mirant d’aïllar-nos a tots els catalans i catalanes en el paradís artificial de la independència.

La nostra llengua i la nostra cultura s’enfortiran i perduraran molt millor, lluny del miratge d’un Estat-Nació monolingüe (que no existeix ni ha existit mai en cap lloc del món), atraient nous parlants en una Catalunya i una Espanya plurals. Per això el socialisme català no pot renunciar a construir l’Espanya federal i plurilingüe.