La caiguda dels pressupostos d’educació de la Generalitat de Catalunya (2010 – 2017)

Em plau presentar-vos aquest magnífic treball de la Belén Tascón, des de fa poc nova presidenta de la FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya), sobre la previsió i execució dels pressupostos del departament d’educació de la Generalitat de Catalunya durant els últims anys. S’hi demostra sense pal·liatius quines han estat les prioritats dels governs nacionalistes en matèria d’educació al nostre país.


Pressupostos públics en educació a Catalunya – Belén Tascón

Anuncis

Tauromàquia i filosofia

Gairebé en el mateix moment en el que la majoria parlamentària del PP aprova una llei retòrica per intentar fer obligatòries les curses de braus a tota Espanya (volent-se imposar per sobre del Parlament de Catalunya quan no en té competències) en nom d’un suposat dret d’accés a la cultura, la nova llei d’educació (LOMCE) arriba al Senat deixant l’ensenyament de la filosofia al nivell més baix d’obligatorietat per a tots els i les alumnes espanyols que mai hagi figurat en un currículum escolar: només unes poques hores a primer de batxillerat.

Aquestes són les orientacions polítiques de la dreta: privar la formació de la ciutadania de l’esperit crític i racional que aporten el coneixement i el debat de les idees filosòfiques des de fa més de vint-i-cinc segles i alhora, en nom de la tradició i la cultura “nacionals” voler garantir per sobre de tot els espectacles taurins.

És en aquests casos quan notes que el nivell d’involució política que vivim toca fons, perquè la filosofia, amb la seva pluralitat intrínseca reflex de la potència del pensament humà per anar sempre més enllà del present que li toca viure (obrint noves opcions i possibilitats per l’individu i la societat) és la última garantia de les democràcies fetes de ciutadans i ciutadanes dignes d’aquest nom, és a dir, conscients i plenament implicats (per activa o per passiva) en el bé comú.

La filosofia ha estat i continua sent, malgrat el que es pugui pensar en una anàlisi superficial, l’assignatura més instrumental, més útil, de totes les que s’imparteixen. Entendre com funcionen l’estructura i la lògica dels dos llenguatges principals que organitzen la vida dels humans (la llengua i les matemàtiques) és essencial per treure’n tot el seu potencial però encara és més important el paper que juga la filosofia en relació a l’autèntic motor de les nostres existències: LES IDEES. Comprendre i formular idees amb tanta precisió com sigui possible és absolutament clau per a tot: crear o innovar, lluitar o governar, treballar o aprendre, estimar o relacionar-se… amb intensitat i eficàcia depèn de com sapiguem fer néixer, organitzar i expressar les idees dins nostre.

Per això vull dir fort i clar que l’autèntica barbàrie que ens proposa el PP no són els “toros” si no l’eliminació progressiva de la filosofia del nostre sistema educatiu.