Passant comptes a la política d’habitatge govern: promeses incomplides, lleis fracassades i cap resultat

Ara fa un any les Corts van aprovar (amb el vot contrari de l’oposició) tres lleis impulsades pel govern en el camp de l’habitatge:

• Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas
• Ley de medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de la deuda y alquiler social.
• Ley de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas.

Que tenen el seu desenvolupament principal en el Plan Vivienda 2013-2014.

Ja en aquell moment va semblar que tot plegat eren reformes molt improvisades o estrictament cosmètiques: per això em vaig quedar amb la idea d’estar especialment alerta als resultats reals de la seva aplicació.

Per aquest motiu el passat 24 de juny vaig interpel·lar al govern sobre el balanç del primer any d’aplicació d’aquestes lleis d’habitatge.

Només cal veure les xifres al cap d’un any per adonar-se’n que “el nou model” d’habitatge proposat pel Partit Popular no ha funcionat. El repte que realment tenim davant i que el govern no vol abordar és el de no tornar a caure en el model de compra per a tothom que ha portat a milers i milers de ciutadans a no tenir accés a l’habitatge i a perdre amb l’hipoteca la seva llar, els seus estalvis i la seva dignitat. Cada cop queda més clar que l’única manera de garantir el dret a l’habitatge és una gran aposta pel lloguer.

Dos oportunitats perdudes: La Llei del lloguer i la Llei contra els desnonaments

Dos lleis acaben de ser aprovades pel ple del Senat del dies 7,8 i 9 de Maig amb el vot en contra del meu grup(l’Entesa pel progrés de Catalunya PSC-ICV). Una, la Ley de Medidas de Flexibilización y Fomento del Mercado del Alquiler de Viviendas, ha passat totalment desapercebuda pels mitjans de comunicació, degut a la tramitació de l’altra, Ley de medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de deuda y alquiler social.

La llei sobre el lloguer que ha presentat el Partit Popular es un despropòsit. La mesura intenta solucionar un problema inexistent, uns suposada falta de oferta d’habitatge de lloguer, quan el problema del mercat espanyol es la falta de demanda com es pot observar de la caiguda continuada dels preus de lloguer des de l’any 2010. A més la nova llei deixa en una situació de desequilibri a les dues parts del contracte, precaritzant la situació dels llogaters i reduint la durada del contracte de 5 a 3 anys.

Un altre dels punts absolutament retrògrads es el registre de morosos que es creara, amb el nom de registre d’impagaments. Amb l’excusa d’evitar el frau el que aconseguirà és marginalitzar a les persones que ja es troben en una situació d’exclusió.

Per tot això i perquè crec que aquesta llei serà absolutament inefectiva pel seu propòsit, estaré especialment alerta per fiscalitzar els resultats de la seva aplicació a l’any de la seva aprovació.

L’altra llei que s’ha tramitat estava suposadament basada en la ILP en contra dels desnonaments, promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres entitats socials i signada per un milió i mig de ciutadans. Dic suposadament basada ja que la llei l’únic que conserva de la proposta original és el nom. No hi ha ni rastre dels tres pilars fonamentals de la iniciativa ciutadana, ni hi ha retroactivitat, ni hi ha dació en pagament i per suposat no hi ha cap regulació sobre clàusules abusives als préstecs. Hem assistit a una gran oportunitat perduda per demostrar com a societat que havíem après les lliçons de la “bombolla” immobiliària i dotar-nos d’una llei moderna, justa i preventiva pel futur.