L’Espanya Plurilingüe rep nombrosos suports

El passat 25/2 va tenir lloc a Madrid la primera presentació pública dels suports inicials amb els que compta el Manifest per al reconeixement i el desenvolupament de la pluralitat lingüística d’Espanya “Espanya plurilingüe”, mitjançant la seva lectura compartida en les 7 llengües d’Espanya (castellà, català-valencià, gallec, euskera, asturià-lleonès, aragonès i aranès).

Tal i com explica la crònica de l’acte, d’entre els 237 suports, principalment de filòlegs i lingüistes, periodistes, escriptors, filòsofs i acadèmics, destaquen Carme Riera, Manuel Rivas, Bernardo Atxaga, Jaime Siles, Daniel Innerarity, Manuel Cruz, Joaquim Coll, Fran Caamaño i els catedràtics de lingüística Ángel López, María Luisa Calero, Josefa Dorta, Miguel Casas i Ricard Morant així com més de vint catedràtics d’altres disciplines. Són persones de 15 de les 17 CCAA d’Espanya que representen una gran diversitat d’aproximacions a la realitat de la nostra pluralitat lingüística.

A totes elles, les que han participat des del primer moment en el Seminario multidisciplinar sobre el plurilingüismo en España que ha impulsat el Manifest i les que s’hi afegeixen ara amb la seva signatura, els dono molt sincerament les gràcies per seu compromís en un projecte que compartim molts i que està obert a que el comparteixin encara molts més. Un projecte de progrés i concòrdia plantejat des del rigor i el respecte que de ben segur s’acabarà obrint pas.

Anuncis

En defensa del català

El proppassat 18 de juliol un grup de senadors i senadores socialistes catalans, valencians, aragonesos i balears vàrem fer públic un manifest conjunt de reivindicació i suport a la llengua catalana que els governs del PP de l’Aragó i les Illes Balears menystenen i agredeixen amb noves mesures contràries als seus propis estatuts.

Els i les socialistes som els únics capaços de mantenir oberts els vincles solidaris entre els pobles de parla catalana. El nacionalisme català només sap ser pancatalanista perquè no pot trobar-hi interlocutors arrelats i representatius, i quan constata el seu fracàs dóna la culpa als altres i es replega mirant d’aïllar-nos a tots els catalans i catalanes en el paradís artificial de la independència.

La nostra llengua i la nostra cultura s’enfortiran i perduraran molt millor, lluny del miratge d’un Estat-Nació monolingüe (que no existeix ni ha existit mai en cap lloc del món), atraient nous parlants en una Catalunya i una Espanya plurals. Per això el socialisme català no pot renunciar a construir l’Espanya federal i plurilingüe.